Joan Aguiló i el seu “Deportistas en el prisma de lo sagrado”

Un llibre sobre esport i…..

Vos present el llibre que acaba de publicar la UOC “Deportistas en el prisma de lo sagrado. Aportaciones pedagógicas”. D’entrada aquest títol potser vos deixa una mica estorats. Però anem a pams que me fa moltes ganes contar-vos-ho. L a primera paraula és “deportistas” ja que d’una banda s’analitzen les autobiografies de sis esportistes amb el mateix esperit que el gran Miquel Vidal va fer durant tants d’anys: registrar les seves vivències i experiències. Fet que si bé el periodisme esportiu ha resseguit, la ciència ha marginat per ser coneixements subjectius fins l’aparició de la fenomenologia que reclama el valor de la Lebenswelt o món de la vida. Així, a partir de preguntes essencials es qüestionen les autobiografies dels esportistes per configurar un camp d’observació del seu món de la vida.

Per l’altra banda, s’enfoca aquest camp d’observació del món de la vida dels esportistes a la llum del sagrat. Per què això? Hi ha una resposta clara en relació a l’equació personal de l’autor que és llicenciat en ciències de l’activitat física i diplomat en ciències religioses. Així en aquesta aventura literària mentre escorcollava en el món de la vida dels esportistes veia aspectes que li recordaven els seus estudis sobre les religions. Per tant, va construir un esquema del sagrat en el que va integrar aspectes de fenomenologia de les religions de M. Eliade, els textos sagrats del Baghavad Gita  (hinduisme), el Dhammapada (budisme) i el Nou Testament  (cristianisme). També amb aportacions de tres teòlegs mallorquins com Antoni Oliver, Joan Mascaró i Fornés i Francesc Ramis. Aquest esquema del sagrat es posava amb relació amb el camp d’observació del món de la vida dels esportistes.

Què aporta relacionar les vivències dels esportistes amb el sagrat? L’autor entén que l’espiritualitat que contenen aquestes religions són savieses mil·lenàries que persegueixen el perfeccionament dels humans. Així, amb aquesta llum s’enfoquen aspectes molt valuosos d’aquests esportistes com a homes i dones en camí (homo viator) des de la seva humilitat o ascesi a la seva màxima projecció expressada en el Simbolisme del Cel en un camí en el qual han de superar dificultats amb treball, amb la ment ben dirigida, amb sacrifici, suportant el dolor i vencent la por… Per tant, les aportacions pedagògiques que se’n desprenen d’aquesta relació són inevitables.

Espero i desitjo que vos agradi aquesta aventura literària. Cordialment,

Joan Gabriel Aguiló i Sabater

5 Comments

  1. Una lectura molt intessant i enriquidora. Vaig trobar el llibre a la llibreria St. Pau del Carrer Sant Miquel per casualitat i la lectura em va engrescar. Essencial per qualsevol docent d’Edudació Física interessat per la pedagogia com jo. Enhroabona! Miquel.

  2. J.B. ets un crack! Ja ens diràs quan i a on fas la presentació del llibre. (Ah! I volem canapés “en el prisma de lo sagrada”)

  3. Deportistas en el prisma de lo sagrado…. Bastant atrevit!

    Fa goig veure una persona tan jove amb una perspectiva tan treballada.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo no será publicada.


*